 |
El cos |
Les mans
s'endugueren el cos
i el sol que jo mirava
Per això ara es la nit
i he quedat solitària
En els records
que nomes jo recorde
per sempre presonera
En la profunda nit
per sempre solitària
 |
La Calma |
Al jardí de dos arbres, solitària
tots els colors del cel
se'm dibuixen a la cara
Lluny a l'horitzó
ja no esta la meua barca
Camins enllà en la mar
que no tenen tornada...
I el Sol daurarà els somnis
el vent tocarà la cara
els ulls veuran la calma
sense por, sense enyorança
Camins enllà en la mar
que no tenen tornada...
el Sol, els somnis, el vent, la calma
 |
Dins del mirall |
No et deixes res
per a després
Ja no podràs
o no voldràs o no sabràs
Dins del mirall lluent
no es nota el vent
Com notaràs les il·lusions
el perfum del món
i les cançons
No et deixes res
per a després
Dins del mirall lluent
no es nota el vent
 |
La por |
Busque eixe lloc en el camí
on la por no vinga per mi
Busque eixe lloc en el camí
on passen les hores i tinguen sentit
 |
Trencament |
Sobra la llum perquè
em fa veure el que no volia
sobra la llum quan a la pell
ja no se sent el dia
Totes les coses que a la mar tirem
la mar sempre ens les torna
dis-me que tu encara em veus
 |
Guitarra |
Guitarra
La que sempre està ahí
La que sempre està ahí
la que calla
la que espera
la que no demana
no decepciona
la que tan sols dóna
I si la toques
ella t’escolta
ella et parla
ella t’envolta
Qui es guitarra
si sols es persona
Per retrobar el que ja es perd
 |
La màscara |
entre el temps i les boires
puc inventar-me amics
per recordar, records i histories
I es el record contra l'oblit
el que em fa parlar
quan es de nit
I de vegades m'alce
i caic sovint
Intermitent com tot
contra l'oblit
Tot està dins de tu
tot està dins de mi
ombra i llum
Dia i nit
contra l'oblit
I dis-me tu, amiga, amic
qui no ha dut una màscara
quan es de nit.
 |
Màscares i Camins |
De màscares envoltada
en mi mateixa enfonsada
el passat no sempre
em passa
I recorde aquell camí
que un dia m'ensenyà
que covardia no es pau
ni estar sol solitud
ni acostumar-se voler
ni somriure ser feliç
Aquell camí
que un dia m'ensenyà
que per vore cal mirar
i per sentir estimar
De màscares envoltada
en mi mateixa enfonsada
el passat no sempre
em passa...
 |
La tardor |
M'entristeix la tardor
els cent colors de les fulles
d'arbres que no conec
i poc a poc es desfullen
I que la nit sigui un caixó
tot ple de records
que sempre duen
la mateixa cançó
I la remor del vent
que només porta silenci
i coses que no conec
i poc a poc m'entristeixen
 |
Les Mans |
Que és la vida, un girar
mans que t'alcançen un dia
mans que t'alcançen un dia
i a l'altre, ja son passat
i així la vida va girant
Tancada en el teu món
res no t'alcança
curada ja estàs
Però que dura
l'angoixa
de que res
mai més
et pugui tocar