Pintures 1


El cos






    Les mans
   s'endugueren el cos
   i el sol que jo mirava
   Per això ara es la nit
   i he quedat solitària
   En els records
   que nomes jo recorde
   per sempre presonera
   En la profunda nit 
   per sempre solitària 






          


La Calma





Al jardí de dos arbres, solitària
tots els colors del cel
se'm dibuixen a la cara
Lluny a l'horitzó
 ja no esta la meua barca
Camins enllà en la mar
que no tenen tornada...
I el Sol daurarà els somnis
el vent tocarà la cara
els ulls veuran la calma
sense por, sense enyorança
Camins enllà en la mar
que no tenen tornada...
el Sol, els somnis, el vent, la calma




Dins del mirall



    
    

No et deixes res
per a després
Ja no podràs
o no voldràs o no sabràs
Dins del mirall lluent
no es nota el vent
Com notaràs les il·lusions
el perfum del món
i les cançons
No et deixes res
per a després
Dins del mirall lluent
no es nota el vent
  
   




La  por





Busque eixe lloc en el camí
on la por no vinga  per mi
Busque eixe lloc en el camí
on passen les hores i tinguen sentit








Trencament



 
    Sobra la llum perquè 
    em fa veure el que no volia
    sobra  la llum quan a la pell 
    ja no se sent el dia
    Totes les coses que a la mar tirem
    la mar sempre ens les torna
    dis-me que tu encara em veus





Guitarra

Guitarra
La que sempre està ahí
la que calla
la que espera
la que no demana
no decepciona
la que tan sols dóna
I si la toques
ella t’escolta
ella et parla
ella t’envolta
Qui es guitarra
si sols es persona


                                                      Per retrobar el que ja es perd       

La màscara

entre el temps i les boires
puc inventar-me amics
per recordar, records i histories
I es el record contra l'oblit
el que em fa parlar
quan es de nit
I de vegades m'alce
i caic sovint
Intermitent com tot
contra l'oblit
Tot està dins de tu
tot està dins de mi
ombra i llum
Dia i nit
contra l'oblit
I dis-me tu, amiga, amic
qui no ha dut una màscara
quan es de nit.


Màscares i Camins

De  màscares envoltada
en mi mateixa enfonsada
el passat no sempre
em passa
I recorde aquell camí
que un dia m'ensenyà
que covardia no es pau
ni estar sol solitud
ni acostumar-se voler
ni somriure ser feliç
Aquell camí
que un dia m'ensenyà
que per vore cal mirar
i per sentir estimar
De màscares envoltada
en mi mateixa enfonsada
el passat no sempre
em passa...


La tardor

M'entristeix la tardor
els cent colors de les fulles
d'arbres que no conec
i poc a poc es desfullen
I que la nit sigui un caixó
tot ple de records
que sempre duen 
la mateixa cançó
I la remor del vent
que només porta silenci
i coses que no conec
i poc a poc m'entristeixen



Les Mans

Que és la vida, un girar
mans que t'alcançen un dia
i a l'altre, ja son passat
i així la vida va girant
Tancada en el teu món 
res no t'alcança
curada ja estàs
Però que dura
l'angoixa 
de que res
mai més 
et pugui tocar